ANÀLISI DE L’ACTUAL OFENSIVA DE LA INDÚSTRIA NUCLEAR
Des de finals de la dècada dels 80 la indústria nuclear es troba en retrocés per diverses causes:
- Moltes de les promeses tecnològiques irreals, realitzades als seus inicis, es revelen totalment irracionals, o es veuen desmentides pels resultats de la investigació (un exemple: el reactor supergenerador francés Superfénix (1989 - 1997 :10.600 milions d’euros de cost i 10 mesos de connexió a la xarxa elèctrica).
- Des de finals de la dècada dels anys 70 s’havia produït una caiguda en la demanda de construcció de noves centrals, com a resultat de l’augment de costos de construcció derivat de la crisi del petroli. Construir nuclears esdevenia una empresa ruïnosa que els governs havien de pagar amb els diners de tothom.
- El problema més greu: la gestió dels residus radioactius d’alta activitat continuava sense solució.
- Un seguit d’accidents de diversa gravetat van culminar en la catàstrofe de Txernòbil, l’accident que, en teoria, mai no s’havia de produir.
Aquests quatre factors van fer, entre d’altres, que els grups de pressió favorables a l’energia nuclear mantinguessin una actitud de prudència i moderació durant gairebé 10 anys (1986 – 1996). Però aquesta actitud ha canviat, fonamentalment per dos motius:
- La creixent constatació del problema del canvi climàtic s’ha viscut per les empreses relacionades amb les nuclears com a una “oportunitat” de reivindicar-la: primer van intentar “colar” l’energia nuclear dins dels Mecanismes de Desenvolupament Net del Protocol de Kioto. Un cop fracassats els seus intents l’any 2000 a nivell internacional, van desplegar una agressiva campanya dins la Unió Europea, i país per país.
- La proximitat del final del cicle de vida tecnològic (inicialment previst per a 25 anys) de les centrals nuclears de segona generació (construïdes durant els anys 80) el que implica el seu tancament i la seva desaparició progresiva. La tecnologia nuclear es troba en desavantatge respecte a altres més eficients (Centrals Tèrmiques de Cicle Combinat), per la maduració tecnològica de les energies renovables, i pels elevats costos de construcció.
Això ha portat a una reacció tipus “ara o mai”. Les empreses i personatges relacionats amb els grups de pressió favorables a les nuclears han fet un canvi d’estratègia i de missatge barrejant les mentides i mitges veritats de sempre amb altres de noves.
- Canvi d’estratègia:
1.- Deixant de banda els països rics, els esforços per aconseguir comandes de construcció de noves plantes s’han adreçat fonamentalment als països del tercer món; a on no hi ha una societat civil i una opinió pública prou informada dels perills de l’energia nuclear, i és més fàcil comprar voluntats polítiques. Destaquen els països amb economies “emergents” (Xina, Índia, etc.), molt preocupats per la crisi energètica i el creixement del consum. Partint dels pocs projectes que s’han acceptat, la propaganda es capgira desprès cap als països rics, i s’intenta vendre la imatge de que l’energia nuclear és una opció en alça. Es tracta de forçar un compromís dels governs amb dubtes per mantenir funcionant al màxim les nuclears existents, i aconseguir garanties de cobertura política de qualsevol projecte que es pugui presentar.
2.- Davant la societat, i conscients del grau d’impopularitat de l’energia nuclear entre l’opinió pública dels països rics, han posat en marxa una formidable campanya de propaganda amb un doble objectiu: canviar la “percepció” social a base de repetir insistentment mentides i mitges veritats fins que esdevinguin “veritats absolutes”. La cobertura de la campanya es la demanda d’un debat “serè“, o “sense crispacions“, es a dir, un debat en que no es plantegin els veritables problemes de fons.
- Canvi de missatge:
1.- S’eviten les fantàstiques promeses de futur i es presenta l’energia nuclear gairebé com una necessitat desagradable però imprescindible. Veure el desmentit de la mentida en el Manifest de Tanquem les Nuclears.
2.- Es juga amb la por a la crisi energètica provocada pel “peak oil” i l’encariment del preu del petroli per presentar-la com una garantia de seguretat de subministrament. Veure el desmentit de la mentida.
3.- El gran argument nou. Es juga amb el canvi climàtic com a justificació, presentant l’energia nuclear com a “neta” o “baixa” en emissions de gasos d’efecte hivernacle. Veure el desmentit de la mentida. I més desmentits.
4.- Es repeteix la mentida de que l’energia nuclear permet la independència energètica. Veure el desmentit de la mentida.
5.- Es repeteix la mentida de que l’energia nuclear és una energia segura. Veure el desmentit de la mitja veritat.
6.- Es repeteix la mentida de que l’energia nuclear és econòmica. Veure el desmentit de la mentida.
7.- Es llença la nova mentida de que hi ha una nova generació de centrals nuclears més modernes, segures i econòmiques. Veure el desmentit de la mitja veritat.
Hi ha més aspectes, però aquests són els més repetits. Jugant amb la por i la manca d’informació de la població respecte a l’energia pretenen que el seu negoci es revifi o, com a mínim, que no decaigui. Però, com hem dit, garantint els beneficis privats amb els diners de tothom.