| LA CAMPANYA PER A LA NO RENOVACIÓ DEL PERMÍS DE LA CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ (juliol - octubre 2011) | ||||
![]() |
||||
| INICI | imatges de la campanya | fotos en alta resolució | Text de la demanda | entitats |
CAMPANYA
PER LA NO RENOVACIÓ DEL PERMÍS DE LA CENTRAL NUCLEAR
D'ASCÓ. - Pronunciament sobre l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (català). - Pronunciamento sobre el informe del Consejo de Seguridad Nuclear (castellano). - Incidències d'Ascó al mes d'agost 2011. - Incidencias de Ascó en el mes de agosto 2011 . |
||||
| LA CENTRAL D'ASCÓ. Dades bàsiques. Propietat: Endesa –Iberdrola. Llegenda: (I) unitat 1 - (II) unitat 2 Tipo: PWR. Potencia tèrmica:2952,3 MWt Potencia elèctrica: 1032,5 MWe (I) - 1027,2 MWe (II) Refrigeració Circuit obert: torres o mixta (riu Ebre) Autorització construcció: 16/05/1974 (I) - 07/03/1975 (II) Autorització engegada: 22/07/1982 (I) - 22/04/1985 (II) Autorització explotació en vigor 01/10/2001 Autorització explotació vàlida fins a 01/10/2011 Any saturació piscines combustible 2012 (I) - 2013 (II) |
||||
INCIDENCIES MÉS GREUS![]() |
||||
| Sobre l'informe del Consell de Seguretat Nuclear. Els greus problemes estructurals d'Ascó, que es manifesten en l'acumulació d'incidències i problemes de funcionament, amb gairebé un centenar en els darrers 4 anys; en la deteriorada política de seguretat, que va quedar en evidència amb la fuita de partícules radioactives del 26 de novembre de 2007, partícules que es va dispersar pel territori contaminant-lo, i que va ser amagada durant més de 4 mesos per la direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear; en la manca de control legal, ja que han passat gairebé quatre anys sense depurar les responsabilitats legals; i en la inestabilitat geològica del seu emplaçament, plenament demostrada, són motius més que suficients per a que la central no torni a entrar en operació. L'informe emès pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) el 29 de juliol, en que fa referència a Fukushima, no contempla, en canvi, cap dels riscos descoberts arran d'aquesta catàstrofe. L'informe significa tres coses: un reconeixement explícit de que la central nuclear té deficiències, atorgant, per tant, un “xec en blanc” per a que els propietaris continuïn el seu negoci sense entrebancs; una decisió precipitada per part del CSN, que torna a mostrar-se com un organisme submís als interessos i el calendari de les empreses nuclears que, teòricament, havia de controlar; i, finalment, i contradient la retòrica de les seves darreres declaracions, una voluntat del CSN de desmarcar-se de les línies que s'estan seguint per part dels reguladors nuclears a nivell internacional, línies que donen prioritat a la seguretat per sobre del negoci (amb tancaments preventius basats en criteris de seguretat), major rigor en l'avaluació de riscos, i terminis de llicència més curts. L'informe estableix 9 límits o condicions d'operació, però deixa als propietaris de la central un marge superior a un any per aplicar-les; i s'assenyalen 17 instruccions tècniques complementaries, però que “serán remitidas directamente por el CSN al titular, una vez sean emitidas las nuevas autorizaciones de explotación mediante las correspondientes Órdenes Ministeriales del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.”. Les dues decisions suposen una negació de tot el que ha passat a Fukushima, i una burla a les prioritats de seguretat. Per a Tanquem les Nuclears la situació que es dona avui en el cas d'Ascó evoca intensament el precedent del que va passar amb la central nuclear de Vandellòs 1 desprès de la catàstrofe de Txernòbil. El 12 de juny d'aquell mateix any (1986) el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) també va trametre “instruccions de revaluació de la seguretat” a la direcció de Vandellòs 1 en base al que havia passat a Txernòbil. La realitat va ser que les instruccions van haver de ser reiterades per escrit en quatre ocasions, al llarg dels anys 1986, 1987, 1988 i 1989, i en nombroses ocasions en el curs de reunions conjuntes, mentre que l'empresa propietària feia cas omís i no aplicava les instruccions, i sense que el CSN prengués cap mesura contra la central; aquest incompliment va ser una de les causes de l'accident que va tenir la nuclear a l'octubre de 1989, segons va reconèixer el propi CSN en l'informe posterior a l'accident, redactat al 1990. La realitat és que la complicitat del CSN amb els propietaris de la central nuclear d'Ascó en el cas de la fuita de partícules de novembre del 2007 posa en qüestió la capacitat d'aquest organisme per mantenir un control mínim de la seguretat d'Ascó. La realitat és que, en termes col·loquials, per Tanquem les Nuclears Ascó no ha superat la ITV, però se li dona el permís per a que continuï funcionant amb els consegüents riscos per a la població i el medi ambient. Han passat gairebé 5 mesos des de l'inici de la catàstrofe de Fukushima, al Japó, i malgrat el silenci generalitzat sobre les seves seqüeles, es multipliquen els apunts informatius que mostren com la fuita continuada de radioactivitat, que no es podrà controlar en una data definida, està afectant de moltes maneres l'aire, l'aigua i els aliments. Aquesta catàstrofe és un seriós advertiment sobre el que pot passar a Catalunya a on, com ja s'ha explicat, ja vam tenir un accident nuclear a l'octubre de 1989, a Vandellòs 1. No sempre es tindrà la mateixa sort. Per això des de Tanquem les Nuclears es demana que des de cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament..., s'entri a la web http://www.tanquemlesnuclears.org/ o a http://www.totsdos.es/tln-enti/ i es recolzi el text bàsic que denuncia la decisió irracional de mantenir aquesta amenaça sobre la societat i el medi ambient de Catalunya. L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda sense problemes per la que generen altres tecnologies que ja estan en funcionament i no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. Aquestes tecnologies no operen avui a ple rendiment, però poden fer-lo, per això les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric. La caducitat d'Ascó és clau per desenvolupar un model energètic a Catalunya que es basi en l'estalvi, l'eficiència i l'aprofitament generalitzat dels recursos renovables. Catalunya, a 1 d'agost de 2011. TORNAR A INICI DE PÀGINA |
||||
| Sobre el informe del Consejo de Seguridad Nuclear. Los graves problemas estructurales de Ascó, que se manifiestan en la acumulación de incidencias y problemas de funcionamiento, con casi un centenar en los últimos 4 años, en la deteriorada política de seguridad, que se puso en evidencia con la fuga de partículas radiactivas del 26 de noviembre de 2007, partículas que se dispersaron por el territorio contaminándolo, y que fue ocultada durante más de 4 meses por la dirección de la central y el Consejo de Seguridad Nuclear; en la falta de control legal, ya que han pasado casi cuatro años sin depurar las responsabilidades legales; y en la demostrada inestabilidad geológica de su emplazamiento, son motivos más que suficientes para que la central no vuelva a entrar en operación. El informe emitido por el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) el 29 de julio, en lo referente a Fukushima, no contempla, en cambio, ninguno de los riesgos puestos de manifiesto a raíz de esta catástrofe. El informe significa tres cosas: un reconocimiento explícito de que la central nuclear tiene deficiencias, otorgando, por tanto, un "cheque en blanco" para que los propietarios continúen su negocio sin molestias; una decisión precipitada por parte del CSN, que vuelve a mostrarse como un organismo sumiso a los intereses y al calendario de las empresas nucleares que, teóricamente, debía controlar; y, por último, y contradiciendo la retórica de sus últimas declaraciones, una voluntad del CSN de desmarcarse de las líneas que se están siguiendo por parte de los reguladores nucleares a nivel internacional, líneas que dan prioridad a la seguridad por encima del negocio (con cierres preventivos basados en criterios de seguridad), mayor rigor en la evaluación de riesgos, y plazos de licencia más cortos. El informe establece 9 límites o condiciones de operación, pero deja a los propietarios de la central un margen superior a un año para su aplicación, y señalan 17 instrucciones técnicas complementarias, pero que “serán remitidas directamente por el CSN al titular, una vez sean emitidas las nuevas autorizaciones de explotación mediante las correspondientes Órdenes Ministeriales del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.”. Las dos decisiones suponen una negación de todo lo ocurrido en Fukushima, y una burla a las prioridades de seguridad. Para Tanquem les Nuclears la situación que se da hoy en el caso de Ascó evoca intensamente el precedente de lo que pasó con la central nuclear de Vandellós 1 después de la catástrofe de Chernóbil. El 12 de junio de ese mismo año (1986) el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) también envió "instrucciones de re-evaluación de la seguridad" a la dirección de Vandellòs 1 en base a lo que había pasado en Chernóbil. La realidad fue que las instrucciones tuvieron que ser reiteradas por escrito en cuatro ocasiones, a lo largo de los años 1986, 1987, 1988 y 1989, y en numerosas ocasiones en el curso de reuniones conjuntas, mientras que la empresa propietaria hacía caso omiso y no las aplicaba, y sin que el CSN tomara ninguna medida contra la central, este incumplimiento fue una de las causas del accidente que tuvo la nuclear en octubre de 1989, según reconoció el propio CSN en el informe posterior al accidente, redactado en 1990. La realidad es que la complicidad del CSN con los propietarios de la central nuclear de Ascó, en el caso de la fuga de partículas de noviembre de 2007, pone en cuestión la capacidad de este organismo para mantener un control mínimo de la seguridad de Ascó . La realidad es que, en términos coloquiales, para Tanquem les Nuclears, Ascó no ha superado la ITV, pero se le da el permiso para que continúe funcionando con los consiguientes riesgos para la población y el medio ambiente. Han pasado casi 5 meses desde el inicio de la catástrofe de Fukushima, en Japón, y a pesar del silencio generalizado sobre sus secuelas, se multiplican los apuntes informativos que muestran como la fuga continua de radiactividad, que no se podrá controlar en una fecha definida, está afectando de múltiples formas el aire, el agua y los alimentos. Esta catástrofe es una seria advertencia sobre lo que puede pasar en Cataluña donde, como ya se ha explicado, ya tuvimos un accidente nuclear en octubre de 1989, en Vandellòs 1. No siempre se tendrá la misma suerte. Por eso desde Tanquem les Nuclears se pide que desde cada asociación, cooperativa, grupo cultural, deportivo o juvenil, fundación, empresa o comercio; desde cada sección o sede local de cada sindicato, desde cada agrupación local o sectorial de cada fuerza política, desde ayuntamientos y consejos comarcales, o desde el mundo de la enseñanza ..., se entre en la web http://www.tanquemlesnuclears.org/ o http://www.totsdos.es/tln-enti/ , y se apoye el texto básico que denuncia la decisión irracional de mantener esta amenaza sobre la sociedad y el medio ambiente de Cataluña. La electricidad que produce Ascó puede ser sustituida sin problemas por la que generan otras tecnologías que ya están en funcionamiento y no son tan peligrosas: centrales de cogeneración con gas, hidráulicas, eólicas, solares o geotérmicas. Estas tecnologías no operan hoy a pleno rendimiento, pero pueden hacerlo, por eso las numerosas veces que la central ha sido parada no se ha notado en el suministro eléctrico. La caducidad de Ascó es clave para desarrollar un modelo energético en Cataluña que se base en el ahorro, la eficiencia y el aprovechamiento generalizado de los recursos renovables. Cataluña, a 1 de agosto de 2011. TORNAR A INICI DE PÀGINA |
||||
Agost 2011. Els dos darrers casos d'incidents d'Ascó són una bona mostra de la distància existent entre la retòrica nuclear i la realitat. El primer. Entre el 4 i el 5 d'agost es va produir una nova incidència en el funcionament de la central. Segons la nota emesa pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i l'Associació Nuclear Ascó – Vandellòs (ANAV), cap a la 1 de la matinada del 4 d'agost es va disparar una alarma durant uns breus segons, indicant la presència de gasos radioactius en els sistemes de ventilació de l'edifici de contenció. Cap a les 10 del matí del 5 de juliol, la referència de successos notificats del CSN indicava que els sistemes havien actuat de manera automàtica, i que s'estaven realitzant maniobres de des-gasificació del circuit primari per baixar la radiació de fons. La nota afirmava, com és habitual, que el succés no havia tingut “repercussió en els treballadors, la població o el medi ambient”. Al marge de que resulti xocant que la nota informi de l'absència d'impacte ambiental d'un succés que, segons el seu propi redactat, encara no havia finalitzat; el que crida més l'atenció és la restricció informativa que permet que, tres setmanes més tard, no es sàpiguen amb exactitud les seves causes, ni s'expliqui el seu desenvolupament, ni es detallin les mesures aplicades per evitar la seva repetició. El segon. Entre el 22 i el 23 d'agost els dos grups de la central nuclear van baixar a un 64% la seva potència de generació. Encara que les dades es van reflectir a la pàgina web del CSN, ni aquest, ni l'empresa propietària, ni la ANAV, han donat, a hores d'ara, cap explicació sobre aquesta baixada de potència. Aquestes característiques les comparteixen la pràctica totalitat de les notes informatives emeses pel CSN sobre les continuades incidències i problemes de funcionament de les centrals nuclears en general, i d'Ascó en particular. La transparència informativa es limita a la comunicació puntual d'esdeveniments, sense criteris que permetin definir la seva importància i evolució. La pauta aplicada correspon a un cicle establert en base a informar – tranquil·litzar – oblidar, i esperar al següent succés. En el cas d'Ascó aquesta política informativa resulta especialment punyent a la llum de l'historial d'incidències, més de 100 en 4 anys, dels incompliments de la cultura de la seguretat, i de les complicitats demostrades entre els propietaris de la central i el CSN, que van tenir el seu màxim exponent en la fuita de radioactivitat del 26 de novembre de 2007. Al marge d'un increment en la retòrica, no sembla que la catàstrofe de Fukushima hagi implicat canvis reals en el secretisme informatiu sobre les centrals nuclears. Per això les sessions de la Agencia Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) sobre Fukushima, realitzades entre el 20 i el 24 de juny, es van realitzar a porta tancada. I per això la informació sobre la fuita radioactiva continuada al Japó es dona sense rigor, sense establir referents, amb un reconeixement continuat d'episodis de censura seguit de reiterades demandes d'excuses; una informació donada de manera contradictòria, i sense explicar clarament l'abast temporal i geogràfic de la catàstrofe. Les velles rutines i l'acceptació tàcita de que la veracitat, el rigor, la seguretat i el nivell de riscos a assumir són aspectes subordinats als beneficis econòmics, continuen marcant la pauta informativa de la indústria nuclear, i del CSN malgrat que com agencia estatal, teòricament, hauria de controlar-la. TORNAR A INICI DE PÀGINA |
||||
Agosto 2011. Los dos últimos casos de incidentes en Ascó son una buena muestra de la distancia existente entre la retórica nuclear y la realidad. El primero. Entre el 4 y el 5 de agosto se produjo una nueva incidencia en el funcionamiento de la central. Según la nota emitida por el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) y la Asociación Nuclear Ascó - Vandellòs (ANAV), hacia la 1 de la madrugada del 4 de agosto se disparó una alarma durante unos breves segundos, indicando la presencia de gases radiactivos en los sistemas de ventilación del edificio de contención. Hacia las 10 de la mañana del 5 de julio, la referencia de sucesos notificados del CSN indicaba que los sistemas habían actuado de manera automática, y que se estaban realizando maniobras de des-gasificación del circuito primario para bajar la radiación de fondo. La nota afirmaba, como es habitual, que el suceso no había tenido "repercusión en los trabajadores, la población o el medio ambiente". Al margen de que resulte chocante que la nota informe de la ausencia de impacto ambiental de un suceso que, según su propio redactado, aún no había finalizado, lo que llama más la atención es la restricción informativa que permite que, tres semanas más tarde, no se conozcan con exactitud sus causas, ni se explique su desarrollo, ni se detallen las medidas aplicadas para evitar su repetición. El segundo. Entre el 22 y el 23 de agosto los dos grupos de la central nuclear bajaron a un 64% su potencia de generación. Aunque los datos se reflejaron en la página web del CSN, ni este, ni la empresa propietaria, ni la ANAV, han dado, a estas alturas, ninguna explicación sobre esta bajada de potencia. Estas características las comparten la práctica totalidad de las notas informativas emitidas por el CSN sobre las continuadas incidencias y problemas de funcionamiento de las centrales nucleares en general, y de Ascó en particular. La transparencia informativa se limita a la comunicación puntual de acontecimientos, sin criterios que permitan definir su importancia y evolución. La pauta aplicada corresponde a un ciclo establecido en base a informar - tranquilizar - olvidar, y esperar al siguiente suceso. En el caso de Ascó esta política informativa resulta especialmente lacerante a la luz de su historial de incidencias, más de 100 en 4 años, de sus incumplimientos de la cultura de la seguridad, y de las complicidades demostradas entre los propietarios de la central y el CSN, que tuvieron su máximo exponente en el escape de radiactividad del 26 de noviembre de 2007. Al margen de un incremento en la retórica, no parece que la catástrofe de Fukushima haya implicado cambios reales en el secretismo informativo sobre las centrales nucleares. Por eso las sesiones de la Agencia Internacional de Energía Atómica (AIEA) sobre Fukushima, realizadas entre el 20 y el 24 de junio, se realizaron a puerta cerrada. Y por eso la información sobre la fuga radiactiva continuada en Japón se da sin rigor, sin establecer referentes, con un reconocimiento continuado de episodios de censura seguido de reiteradas demandas de excusas, una información dada de manera contradictoria, y sin explicar claramente el alcance temporal y geográfico de la catástrofe. Las viejas rutinas y la aceptación tácita de que la veracidad, el rigor, la seguridad y el nivel de riesgos a asumir son aspectos subordinados a los beneficios económicos, siguen marcando la pauta informativa de la industria nuclear, y del CSN, pese a que como agencia estatal, teóricamente, debería controlarla. TORNAR A INICI DE PÀGINA |
||||