Tanquem les Nuclears - Nova Cultura de l’Energia
pel tancament de la industria nuclear, estalvi, eficiència i 100% d’energies renovables
CORREU | MANIFEST | MANIFIESTO | WEBS GRUPS | INICI | INICI BLOG | ALTA LLISTA INFORMATIVA
pel tancament de la industria nuclear, estalvi, eficiència i 100% d’energies renovables
CORREU | MANIFEST | MANIFIESTO | WEBS GRUPS | INICI | INICI BLOG | ALTA LLISTA INFORMATIVA
| MANIFEST EN CATALÀ MANIFIESTO EN CASTELLANO UN BREU HOMENATGE A LA MEMÒRIA |
 |
El 19 d'octubre de 1989 la C.N. Vandellòs 1 va tenir un accident molt greu que va portar aquesta planta a una situació crítica: va estar a punt de fusionar el seu nucli. La temperatura del circuit de refrigeració del reactor va quedar a tres graus de produir un vessament radiològic a l'atmosfera segons va informar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). |
|
 |
Les causes de l'accident: De les 5 mesures demanades des del 1986 pel CSN a l'empresa HIFRENSA, tres no es van portar a terme. Dues d'aquestes tres mesures estaven relacionades directament amb la fallida que va provocar l'incendi : la protecció contra incendis de l'edifici elèctric, per aconseguir que els quatre sistemes de refrigeració funcionessin independentment, i una adaptació per aconseguir que els sistemes de refrigeració d'emergència actuessin independenment dels normals en cas de fallida d'aquest darrers per accident. Veure el detall de les mesures |
| L'ACCIDENT EN PARAULES QUE ES VOLDRIEN OBLIDAR | |
| Les mobilitzacions i la pressió popular van ser les claus per aconseguir el tancament de la central. No s’hauria aconseguir tancar Vandellòs 1 sense mobilitzacions com les assembles populars als municipis de les rodalies de la central (pavelló esportiu de l’Ametlla de Mar del 27 d’octubre); les vagues generals, com la del dia 30 d’octubre a l’Atmella; les manifestacions, com les del 4 de novembre, de 10.000 persones davant la central; la de 40.000 persones, el 26 de novembre a Barcelona; la de 2000 persones del 6 de maig del 2000, també a Barcelona; els talls de carreteres, com el de 2000 persones a les poblacions properes a la central, el 12 de febrer de 1990; i les mocions de diversos ajuntaments de Tarragona, i del Parlament de Catalunya. El lema era sempre el mateix: “Tanquem les nuclears, la primera Vandellòs”. |
 |
| UN COP ACONSEGUIT EL TANCAMENT, COSA QUE NO VA SER FÀCIL, VA COMENÇAR UN LLARG TREBALL PER SANCIONAR ELS RESPONSABLES. LES MANIOBRES PER EVITAR EL JUDICI VAN SER IMPORTANTS. | |
 |
L'any 1995 el nou Codi Penal va introduir canvis que suposaven una garantia pels cinc encausats per les responsabilitats en l'accident: Mariano Mataix Lorda: Director general entre 1986 i 1987 d’Hifrensa, societat explotadora de la central nuclear. Acusat d’un delicte de risc. Fernando Roset Cunill: Substitueix Mataix en la direcció general i representació d’Hifrensa a partir del 16 de setembre de 1988. Acusat d’un delicte de risc. Carlos Fernández Palomero: Director de la central nuclear des de 1977 i màxim responsable del pla d’emergència la nit de l’incendi. Acusat d’un delicte de risc. Luis Echavarri Lozano: Director tècnic del CSN i responsable del control i vigilància funcional de Vandellòs I entre 1985 i 1987. Acusat d’un delicte de risc per omissió en el comportament. Jacobo Díaz Díaz: Director tècnic del CSN i substitut d’Echavarri en el control de Vandellòs I entre 1987 i 1992. Acusat d’un delicte de risc per omissió en el seu comportament. VEURE ELS CANVIS INTRODUITS EN EL CODI PENAL QUE VAN CANVIAR EL MARC DEL JUDICI. |
| Resum de la crònica del judici: "Se daba por descontado que la línea de la defensa consistiría en intentar mostrar que, aunque se hubiesen aplicado todas las reformas, el accidente era inevitable. (...). Lo verdaderamente sorpresivo (...) ha sido constatar hasta que punto, representantes del máximo organismo encargado de velar por la seguridad nuclear (la única garantia que tenemos los ciudadanos y las ciudadanas de que los intereses económicos no campan a su libre albedrío) estaban dispuestos a inmolarse en público. Así, a un coro de acusados que (...) negaba que los incumplimientos de las medidas de seguridad tuviesen nada que ver con el siniestro, se unió la voz de los dos directivos del CSN acusados en el juicio (Luis Echávarri y Jacobo Diaz) pronunciándose en el mismo sentido que los acusados y devaluando el valor de los requerimientos enviados desde el CSN (simples “mecanismos dialécticos de presión”). La actuación estelar no obstante provino de la persona de Donato Fuejo (a la sazón presidente del CSN cuando se redactó el informe), asombrosamente este señor optó, primero por desmentirse a si mismo cuando declaró, en 1990, ante la Comisión de Industria del Congreso, que habia habido “excesiva confianza de la dirección del explotador de la nuclear”, que “habian fallos de diseño original del complejo” y que los sistemas habian funcionado de manera ineficaz. Esta intervención, realizada ante una representación del que se supone máximo órgano de la soberania popular habia sido, según su visión de ahora, “fruto de su visión personal y política”, e incluso apeló a su falta de formación técnica para pronunciarse sobre el caso. Pero como la pieza del informe redactado por el CSN era difícil de refutar, la cosa fue aún más lejos y se llegó a la situación kafkiana desde el punto de vista de la lógica -- pero perfectamente comprensible si consideramos el poder de los intereses en juego— de que se relativizase el contenido del informe, pasando de que las modificaciones exigidas tenian “relación directa” con el accidente a que hubieran supuesto “cierta atenuación”. Ante semejante panorama, pocas esperanzas cabía albergar y la sentencia así lo demuestra." (Editorial de la revista "Ecologista", estiu del 2000) |
|
| COMUNICATS DE PREMSA DENUNCIANT LA SENTÈNCIA | |
DOCUMENTAL CONMEMORATIU DELS 20 ANYS DE L'ACCIDENT NUCLEAR DE VANDELLÒS 1. |
Exposició 20 anys incendi Vandellòs I - Video
|
| RESERVA DE L'EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA |
| DEMANAR UN DVD INFORMATIU |
 |
| IMATGES EN EL RECORD |
 |
 |
