PWP sobre las implicaciones de un cambio de modelo energético en el contexto del debate sobre el "decrecimiento" (en castellano), utiliza los datos de Cataluña, pero incide en las problemáticas comunes: CATALUÑA: LA TRANSICIÓN A UN MODELO ENERGÉTICO SOSTENIBLE EN CONDICIONES DE JUSTICIA Y DEMOCRACIA, (2,8 Megas). Presentación en la escuela de ATTAC, enero del 2010.

SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE L'ENERGIA.

Existeix ignorància social sobre les implicacions de la producció, distribució i consum de l'energia. Ja que l'energia està estretament vinculada a qüestions de poder econòmic, polític i de control social.

+ L'energia és molt més que els serveis energètics que necessitem (llum, calor, fred, informació i mobilitat). També s'hi troba concentrada en les coses que ens envolten (des dels aliments que mengem i la roba que vestim, a l'ordinador amb el que estic llegint aquest text, o el vehicle en que em desplaço).

+ Els propis sistemes generadors d'energia necessiten també d'un consum energètic per a la seva fabricació, transport, muntatge, manteniment i reposició (la mitjana de vida d'un sistema de generació d'energia oscil·la al voltant dels 20 anys, en el millor dels casos). També les tecnologies renovables. Tot això descansa actualment sobre el petroli i el gas com a principals fonts energètiques.

+ L'energia final que consumim en bens i serveis és tan sols una fracció de l'energia primària que s'ha gastat en produir-la. Per exemple, en el cas de l'automòbil, la relació entre el poder calorífic del combustible i el desplaçament no arriba al 10 - 15%, o sigui que, segons el tipus de vehicle, entre el 85 i el 90% del poder del combustible es dissipa en forma de calor; en el cas de les centrals tèrmiques de cicle combinat amb cogeneració (el sistema més eficient de produir electricitat) s'arriba a un 70 - 75%, és a dir, que entre un 25 - 30% de l'energia es perd en forma de calor residual. Fer els càlculs sobre la demanda final implica comptar amb una producció primària molt més considerable.

+ Amb una població elevada, mantenir un nivell mínim de benestar implica el consum de grans quantitats d'energia, encara que s'apliquin les mesures tècniques més radicals d'estalvi i eficiència.

Per exemple, amb un 50% global de reducció del consum significa per exemple que, en el cas de Catalunya, encara que s’aturi el creixement del consum energètic en les dades de l’any 2003, implicaria, tan sols en electricitat, generar uns 21.500 GWh de consum final.

+ Un model energètic basat en estalvi, eficiència i 100% renovable implica un sistema de generació molt més complex que l'actual a nivell tècnic i territorial (en producció d'equipaments, bens i serveis, en aprofitament dels recursos, i en garanties de seguretat en cas de fallides). Un sistema així, amb combinacions de múltiples tecnologies i xarxes de distribució descentralitzades i centralitzades (fugint de la fàcil retòrica de la descentralització total), implica moltes intervencions, processos massius de fabricació d’equipaments, moviment de recursos, etc. Els canvis de fons en totes les infrastructures de producció, distribució, transport, consum, etc., també porta aparellat un impacte ambiental que cal assumir, i un consum energètic que cal quantificar.

Avui l'energia és un concepte difús. Cal investigar molt i a fons, per relacionar el consum energètic directe i indirecte amb efectes materials concrets : residus abocats a l'aire, l'aigua i la terra, substàncies artificials abocades al medi i que entren en el cicle vital de plantes, animals i persones alterant-lo, canvis en el clima, etc. La ocultació sistemàtica de l'impacte real de la producció i el consum d'energia ha generat tota una mentalitat social.

El model energètic sostenible trenca amb aquesta ocultació i l'hi dona la volta: a on havia una producció de poques centrals potents amb enormes impactes ambientals globals però invisibles, apareixen multitud de punts de poca potència amb impactes locals petits però perceptibles; a on havia una concentració territorial de la producció, apareix una dispersió territorial que es visualitza en multitud d'aerogeneradors, plaques solars, plantes d'aprofitament de la biomassa, dipòsits de metanització, etc., escampats per tot arreu; a on la generació d'energia es feia amb recursos remots, apareix la necessitat de produir al lloc a on es troba el recurs; a on només es consideraven tres tecnologies de producció d'energia elèctrica (nuclear, tèrmica i hidraúlica) apareixen multitud de tecnologies directes i moltes altres de mixtes; a on havia una ocupació del territori invisible, globalitzada i remota apareix el veritable cost energètic en termes de ocupació territorial visible, concreta i propera.

Un model energètic sostenible fa visible el que estava amagat i, per tant, xoca amb una mentalitat en la que el consum d'energia i també la preservació de l'entorn es plantegen de manera abstracta, sense relacionar-la amb la nostra manera de viure i consumir.

+ Existeix un problema igualitari, un model energètic sostenible ha de ser generalitzable a escala mundial. Per motius d'equitat, justícia i humanitat, i també per una raó ecològica elemental. Un model energètic que redueixi els impactes sobre la biosfera, però que estigui basat en l'explotació i la desigualtat a nivell planetari no és cap entelèquia, és la hipòtesi de futur amb la que treballen els defensors de l'actual estat de coses.

+ Només es consideren els impactes ambientals en relació amb les energies renovables. No es consideren els impactes ambientals relacionats amb l’actual consum d'energia fòssil i nuclear. Com a molt, es limiten als impactes directes, que són fàcils de percebre. En canvi, els que es donen a nivell global i difús, que són els més greus, però que només es poden detectar mitjançant investigació i tecnologia, preocupen poc. Tan sols una minoria considera els impactes ambientals en termes de cicle de vida de la tecnologia.