El mostre que va escapar del laboratori

En la història de la ciència existeixen diversos monstres que van sortir fora del laboratori aportant la seva quota de destrucció ambiental; la llista va des de la química del clor a la benzina amb plom, però cap d'ells assoleix el nivell de perill que representa l'energia nuclear.

La clau que els hi va permetre fugir del confinament científic, i els va expandir per tot el món amb el poder de la tècnica i la indústria, va ser la ambició. Una ambició irracional, que sorgeix de la manca de rigor i de mesura, i del desconeixement de les implicacions ecològiques i socials de la tècnica. En el cas de l'energia nuclear l'ambició és doblement terrorífica, pel seu origen militar, i per la seva primera aplicació a la destrucció d'una població civil indefensa.

Durant seixanta anys la tecnologia nuclear civil i militar ha anat deixant un rastre de sofriment, configurant una de les pitjors amenaces per al futur de l'espècie humana i altres formes complexes de vida, amb el seu llegat de residus radioactius de desenes de milers d'anys d'activitat, i d'enormes arsenals d'armes de destrucció massiva.

Justament, quan a inicis del segle XXI la branca civil de la indústria nuclear iniciava un declivi inevitable, resultat de les destrosses i els fracassos econòmics que havia provocat, els mateixos interessos que havien promogut la seva expansió fora dels laboratoris van reaccionar per evitar que la seva font de beneficis s'extingís: un cor d’empresaris, ex-presidents de governs, banquers, creadors i repetidors d'opinió, enginyers nuclears, periodistes i mitjans de comunicació, dirigents sindicals ansiosos de reconeixement institucional, acompanyats per una part important dels polítics i presidents dels governs, es van mobilitzar per repetir mecànicament un catecisme d’idees simples, evitant les incòmodes xifres que les qüestionaven, combinant mitges veritats i mentides descarades.

Fent servir el recurs a la por – a l'escassetat energètica, al preu del petroli, al canvi climàtic, etc.-- i la exigència de que cal fer un “sacrifici raonable”, ens inviten a tancar els ulls davant la realitat de l'energia nuclear.

Un seguit d'accidents i catàstrofes, amb Txernòbil com a màxim exponent, i l'expansió de la proliferació nuclear han demostrat la fal·làcia d'un futur idíl·lic del que es feia propaganda a l'inici de l'era nuclear. Ara tracten d’apel·lar a l’egoisme i maquillar la realitat: amagar els accidents, les avaries continuades, la contaminació radioactiva, el desastre econòmic i l’amenaça present i futura que representen unes velles centrals pagades a cop de pressupost públic amb els diners de tota la societat, presentant l’energia nuclear, com una opció desagradable però inevitable, com una necessitat.

Així silencien que l'energia nuclear és molt cara, només és econòmicament viable quan els Estats – en molts casos per raons relacionades amb l'ús militar de l'àtom (casos de França, Iran i fins i tot Espanya, que a l'etapa franquista va tenir temptacions de ser una potència nuclear militar)-- garanteixen a qualsevol preu la recuperació de les seves inversions. El que volen és que es continui garantint que serem els ciutadans i les ciutadanes qui pagarem els seus costos, i els errors d'avaluació.

També callen que l'energia nuclear no pot substituir els combustibles fòssils ni en el transport, ni en la generació elèctrica a gran escala, i no pot contribuir a l'estalvi d'emissions de CO2. Justament el cicle nuclear depèn dels combustibles fòssils en la construcció dels reactors, l'explotació de l'urani, la seva transformació, i el seu transport. Quant més pobre és la concentració de l'urani en els minerals, més petroli requereix el seu aprofitament.

Els residus radioactius d’alta activitat, generats en les centrals nuclears, són productes amb un gran potencial radio tòxic (considerem el cas dels 400.000 anys de vida activa del plutoni), i per als quals no existeix cap solució tècnica satisfactòria enlloc del món. Actualment no existeixen contenidors prou resistents que puguin garantir la seguretat davant el perill d'uns residus que emetran radioactivitat durant milers d'anys.

L'accident de Txernòbil, amb els seus 200.000 morts, segons l'Acadèmia Russa de les Ciències, els 5 milions de persones que encara viuen en zones altament contaminades, a moltes de les quals l'accident els ha destrossat la vida, i els 300.000 milions de dòlars en què s'avalua el seu cost econòmic, va mostrar el potencial destructor de l'energia nuclear. Si és impossible que hi hagi un altre Txernòbil... per què no s'estableix una responsabilitat civil il·limitada a les empreses propietàries de centrals nuclears?

A Espanya existeix un excés de potència elèctrica instal·lada, fins i tot considerant un marge de seguretat acceptable. No es necessiten per a res unes nuclears que passen sovint mesos desconnectades de la xarxa elèctrica per avaries o problemes de seguretat. La liberalització del sistema elèctric han provocat l'abandonament de la cultura de la seguretat, el que eleva el nombre d'aquestes avaries i incrementa el risc d'accident.

L'objectiu últim de la campanya pro nuclear és aconseguir que les velles centrals nuclears funcionin el major temps possible, i això vol dir que volen fer funcionar durant 60 anys unes centrals construïdes per durar 25. La repetició continuada de consignes, com que el futur energètic estarà format per renovables i nuclears és tan sols una crida a que el negoci no s’acabi. Es silencia el fet fonamental de que l'aprofitament dels recursos renovables, molts de caràcter variable i distribuïts en el territori, és incompatible amb un sistema elèctric amb centrals nuclears, amb la seva producció centralitzada i impossible de modular. Les energies renovables i l'energia nuclear són incompatibles.

L’ofensiva propagandística intenta presentar el problema nuclear tan sols com una qüestió de “percepció”, manipular en benefici propi qualsevol evidència sobre l’inevitable canvi del model energètic, i retardar al màxim el moment en que les centrals nuclears tanquin.

El nostre objectiu és justament el contrari: tornar el monstre al laboratori. En aquesta presentació s'ha evitat presentar xifres i dades detallades, però les pàgines de Tanquem les Nuclears - 100% Renovables en són plenes, mostrant tot allò que la propaganda nuclear s’esforça en amagar o silenciar. Cal obrir camins per afrontar un futur energètic ple d’incerteses, però en el que l’estalvi, l’eficiència i l’aprofitament de les energies renovables són l’única garantia de seguretat.

Per a què un futur així sigui possible és urgent tancar les nuclears quant més aviat millor.

Tanquem les Nuclears - 100% RENOVABLES