ELS RESIDUS RADIOACTIUS I LA CREACIÓ D'UN MAGATZEM CENTRALITZAT A ON DIPOSITAR ELS D'ALTA ACTIVITAT I LLARGA DURADA
TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL
1.- Què són els residus radioactius?
2.- Quina quantitat de residus radioactius hi ha?
3.- Què es fa amb els residus radioactius?
4.- Quin és problema dels residus radioactius d'alta activitat?
5.- Què és un magatzem temporal centralitzat (MTC)?
6.- Quines són les característiques d'un MTC?
7.- Quina és la pòsició de les organitzacions ecologistes davant un MTC?
8.- Els residus radioactius escaparan inevitablement dels contenidors al cap de poc temps. ----- Text en pdf.
LA LÍNIA DEL TEMPS: UNA APROXIMACIÓ AL QUE REPRESENTEN ELS RESIDUS RADIOACTIUS D'ALTA ACTIVITAT
POWERPOINT SOBRE LES IMPLICACIONS DE LA CONSTRUCCIÓ D'UN MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT (MTC) DE RESIDUS RADIOACTIUS D'ALTA ACTIVITAT (1,82 Megas)
1.- Un residu radioactiu és qualsevol objecte o element que emet radiació; aquesta pot ser de tres tipus: ALFA, BETA i GAMMA. Les radiacions ALFA i BETA són de poca potència i són aturades per materials febles (paper o plàstic, respectivament) però tenen el problema de que es poden combinar amb altres elements, penetrant en l'organisme per ingestió. El cas més conegut és el de les emissions continuades de TRITI (isòtop de l'hidrogen i emisor BETA) que pot reaccionar amb l'oxigen formant aigua tritiada, que s'incorpora als teixits de l'organisme viu que l'absorbeix.

Les radiacions GAMMA, en canvi tenen un elevat nivell de penetració: només denses capes de formigó o acer poden aturar-les.

Les centrals nuclears en el seu funcionament rutinari emeten radioactivitat residual al medi ambient: a) gasos radioactius a l’atmósfera per la xemeneia (TRITI), i b) líquids radioactius al mar, a l’embassament o al riu del que obtenen aigua de refrigeració. Però també produeixen residus radioactius sòlids de baixa i mitja activitat (RBMA) com són les robes, materials, objectes, etc., que ha estat exposats a la radiació; i residus d'alta activitat (RAA), principalment combustible nuclear gastat.

(INICI)
2.- Els residus radioactius es classifiquen en tres tipus d'acord amb la seva activitat:

- baixa activitat i mitja activitat (RBMA) "Los RBMA son los que contienen emisores beta-gamma con períodos de semidesintegración inferiores a 30 años; no son generadores de calor por efecto de la desintegración, ya que su radiactividad específica es baja; su concentración en emisores alfa (de vida larga) es muy pequeña (trazas). Transcurridos 300 años, estos residuos, reducirán su actividad hasta tal punto que, desde ese momento, las dosis radiactivas derivadas de los mismos son equivalentes a las correspondientes al fondo natural." (VI PLAN DE RESIDUOS RADIACTIVOS, pàg 50). A finals del 2005 havien emmagatzemats uns 37.200 metres cúbics de RBMA .

- alta activitat (RAA): "Los RAA son los que contienen emisores alfa de vida larga, con período de semidesintegración superior a 30 años, en concentraciones apreciables y pueden generar calor por efecto de la desintegración radiactiva, ya que su actividad específica es elevada. El principal exponente de estos residuos es el combustible gastado descargado de los reactores nucleares que contiene los productos de fisión y los elementos transuránicos generados durante su quemado." (VI PLAN DE RESIDUOS RADIACTIVOS, pàg 50). A finals del 2005 havien emmagatzemades a les pisicines de refrigeració de totes les centrals nuclears 3.370 tones d'Urani.

Així que, encara que tots els residus radiactius són perillosos, el seu nivell de perillositat varia segons la dosi de radiació que emeten i segons el temps que triguen en descendre el seu nivell de radiació. S'anomena període de semi-desintegració el temps que triga un element radioactiu en reduir el seu nivell de radiació a la meïtat. En general es considera que són necessaris 20 períodes de semidesintegració per a que la radiació es correspongui amb la radiació natural.

(INICI)
3.- L'única solució consisteix en emmagatzemar-los en un lloc segur, i ben aillats del contacte amb èssers vius, i esperar que passi el temps fins que la seva activitat radioactiva disminueixi. La situació varia de país a país. En el cas d'Espanya els RBMA es porten al magatzem de residus radioactius de "El Cabril", a la província de Córdoba.

En el cas dels RAA el debat sobre el que s'ha de fer amb ells encara no s'ha tancat. És un dels grans problemes no resolts de l'energia nuclear. Les dues opcions sobre les que es debat són: emmagatzemar-los en un lloc a on es tingui un accés relativament fàcil (emmagatzemament en superfície) o enterrar-los a gran profunditat, en sediments geològics estables i oblidar-nos d'ells. Com veurem, les dues "solucions" impliquen gran quantitat de problemes.

(INICI)

4.- Podem fer-nos una idea del problema dels residus radioactius d'alta activitat identificant-los en la taula de substàncies radioactives d'una central nuclear.

radiacions


Per exemple, el cas del plutoni és especialment greu: han de transcòrrer uns 480.000 anys per a que sigui inofensiu, els problemes que planteja aquesta realitat a nivell biològic i social són gairebé inimaginables. Només cal comparar-lo amb l'escala humana.

(INICI)

5.- Com que encara no se sap que fer amb els RAA (guardar-los en superfície o enterrar-los en profunditat) es treballa amb la idea de dipositar-los "provisionalment" en un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Si les nuclears funcionen durant 40 anys el volum de RAA seria d'uns 12.800 metres cúbics. Unes 6700 TONES DE COMBUSTIBLE GASTAT + ELS RESIDUS DESMANTELLAMENT + EL COMBUSTIBLE DE VANDELLÒS 1 ENVIAT A FRANÇA + EL COMBUSTIBLE DE GAROÑA ENVIAT AL REGNE UNIT.

Com hem dit, de moment els residus es guarden a les piscines de refrigeració de les centrals nuclears, però això no pot durar sempre com es veu al següent quadre:

RBMA RAA

Font: VI PLAN DE RESIDUOS RADIACTIVOS, pàg 70.


(INICI)

6.- Un MTC és necessari perquè existeix el risc de que s'intenti exportar el problema dels RAA a altres zones del món, especialment a països que puguin ser fàcilment subornats, amb un nivell tecnològic baix que impideixi el correcte seguiment i control dels RAA, sense garanties de control democràtic, o amb societats civils febles o ignorants de l'herència enverinada que reben; societats civils que no puguin controlar la gestió dels residus. La possibilitat de desfer-se del problema passant-los a altres no es pot ignorar (encara que a la llarga acabariem patint els efectes).

Ara bé, per afrontar el problema dels RAA s'han de donar unes condicions prèvies.

(INICI)
7.- Les condicions mínimes per iniciar el debat sobre el MTC serien:

- Un tancament urgent i ordenat de les nuclears en funcionament: Si en comptes de funcionar durant 40 anys, les nuclears funcionessin durant 60, el volum de RAA passaria de 12.800 a 19.200 metres cúbics. Això implica

- Un consens social sobre el pla i la data de tancament de les centrals nuclears. El que significa que

- Allargar la vida de les nuclears implica incrementar la quantitat de residus, els costos i els riscos. Les centrals nuclears són les causants del problema dels residus. Només es podrà assolir un gran consens social quan prèviamente se hagi aprovat i engegat un pla de tancament de centrals, progressiu i urgent, i acordat amb participació dels grups ecologistes.

(INICI)