EL TRANSPORT DE RESIDUS RADIACTIUS
Els residus radiactius són una de les conseqüències més perilloses de l'energia nuclear i el terrible llegat que deixarà sobre la Terra durant els milers d'anys que es mantindran actius. Com ja sabeu, els residus radiactius es classifiquen en tres tipus segons la seva perillositat: residus d'alta activitat (RAA), residus de mitjana activitat (RMA) i residus de baixa activitat (RBA). Els RAA es troben actualment emmagatzemats a les piscines de refrigeració de les centrals nuclears, encara que en algun cas s'hagin transportat a Anglaterra o França per al seu reprocessament.
Precisament, el problema de la manca de capacitat de les piscines de les centrals per seguir emmagatzemant més residus és un dels que a curt termini han d'afrontar ENRESA i les companyies elèctriques.
Només les tres centrals nuclears en funcionament a Catalunya generen una mitjana de 75 tones de RAA (combustible irradiat) a l'any. Els RMA i els RBA (productes amb diferent grau de contacte amb la radiació) s'emmagatzemen provisionalment a les centrals i, posteriorment, seguint les pautes de la política oficial de gestió de residus, es traslladen al cementiri nuclear del Cabril (Córdova). Totes les actuacions relacionades amb el transport dels residus –a l'igual que les relacionades amb l'energia nuclear- estan envoltades de secretisme, manipulació i engany, malgrat que l'empresa que gestiona els residus, ENRESA (Empresa Nacional de Residus, SA), la paguem entre tots els consumidors amb un 1,2% del rebut de la llum.
A tall d'exemple, el cementiri nuclear del Cabril, que es va dir que només acolliria els residus radiactius d'origen sanitari, va esdevenir ràpidament el cementiri de tots els RMA i RBA del territori espanyol. A més, el juny del 92 se'n va ampliar la capacitat de 15.000 a 300.000 bidons. El passat 24 de juny, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va declarar il.legal la construcció del cementiri l'any 1988, donant la raó al recurs interposat per AEDENAT. Com era d'esperar, ENRESA va recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem.
Les tres centrals nuclears en funcionament a Catalunya generen una mitjana de 15 m3 de RMA i RBA per central al mes (que pot incrementar-se segons les incidències del funcionament), cosa que vol dir uns 26 bidons de residus per central i mes. Segons fonts de la pròpia ENRESA, en cada transport es desplacen uns 50 bidons, el que significa, aproximadament, un transport cada dos mesos per a cada central. Ara bé, si tenim en compte que el 30 de juliol de 1995 hi havia un total de 6.289 bidons de RMA i RBA emmagatzemats a Vandellòs II, Ascó I i Ascó II (i 507 bidons més a Vandellós I, ara tancada), caldria fer un mínim de 125 viatges més per transportar tots els bidons. I només estem parlant de tres de les nou centrals nuclears en funcionament! Els transports es fan per carretera. Sense fer cas a cap criteri de seguretat en els desplaçaments, veiem que els residus radiactius circulen per les principals carreteres que connecten Vandellòs i Ascó (Nacional 230, Nacional 240, Nacional 340, Nacional II i l'autopista A-2). Hem d'afegir a aquests transports els del combustible nuclear que, des de la planta de Juzbado (Salamanca), abasteix a cadascuna de les centrals. Tot plegat, una d'anades i vingudes de productes perillosos que els "tranquil.litzadors" comunicats d'ENRESA no poden amagar. |