TLN - NCE
Tanquem les Nuclears - Nova Cultura de l’Energia
pel tancament de la industria nuclear, estalvi, eficiència i 100% d’energies renovables


CORREU MANIFESTMANIFIESTO | WEBS GRUPS | INICI | INICI BLOG | ALTA LLISTA INFORMATIVA
energias renovables

CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAICHI - FUKUSHIMA

TESTIMONI DIRECTE 1 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 1 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 2 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 2 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 3 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 3 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 4 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 4 (castellano)


DIRECT TESTIMONY 1 (english)

ANAR A VIDEOS - IR A VIDEOS - GO TO VIDEO
fks1
Aquestes breus notes, enviades des del Japó per una persona que té una amiga íntima que encara viu a la prefectura de Fukushima, i que ha mantingut una intensa comunicació amb ella des del dia de l’accident, tenen el valor personal del testimoni directe. En elles hi ha poques dades numèriques i moltes dades humanes. Preneu-les com el que són: mostres de les conseqüències reals que provoca una catàstrofe d’aquesta magnitud.
Nuclears a Japó

A Japó hi ha 54 reactors nuclears a 17 centrals, que subministraven gairebé el 30 % del consum d’electricitat del país. Ara només 6 dels 54 estàn en operació. Hi ha una normativa de funcionamient que diu que cada reactor s’ha de parar per fer inspecció periòdica cada 13 mesos, i que es necessita un acord per part del alcalde del municipi a on està ubicat per a que en torni a començar a funcionar.  Només per això, “esperem” que fins als finals d’abril no tornaran a funcionar els 54 reactors. 

Abans de FUKUSHIMA, Japó era un país pro-nuclear. Hi havien algunes persones que advertien del perill que això suposava, però lamentablement poca gent els escoltaven (jo era una de aquestes). Ara hi ha molta gent que se n’han adonat de la realitat, però el sector de la indústria no cedeix. És per això que la situació caòtica i tràgica a Japó continua.

Existeixen tres sectors; la indústria elèctrica, el govern i els mitjans de comunicació de masses, a més a més d'alguns acadèmics patrocinats, que ara són anomenats el “Poble nuclear”, pels tancats que són. Ells intenten que l’accident aparegui com el més petit possible. Com a conseqüència, encara hi ha molta gent: nens, nenes, bebès i fins i tot dones embarassades, que continuen vivint a la zona altament contaminada (Hi ha 1.985.024 persones que encara vivien a la prefectura de Fukushima, que té 13.782 km2, l'1 de desembre de 2011. Més de 60.000 persones van ser evacuades de la prefectura, i més de 90.000 s'han desplaçat dins d'ella. La meva amiga és una de les del segon grup..)

L’evacuació caòtica

Al principi, el govern japonès va donar l’ordre d’evacuació a la gent que vivia a un radi de 20km de la central,  i va recomanar evacuació “voluntària” en un radi de 30km, dient que si no ho feien, que les persones es quedessin dintre de casa; mentrestant molts governs estrangers donaven a la seva gent l'ordre de que fugís en un radi de 80km. I molts dels periodistes d’empreses japonesos es van allunyar més de 50km, la distancia que els permetien les regulacions de les seves empreses. Des d'aquella distància informaven a la gent que s'hi quedava del missatge del govern: <Tot està controlat.>

A alguns periodistes conscienciats, que ho van voler explicar, les empreses els van traslladar a l’altra secció informativa en que no es tractés de l’accident. Hi va haver  un funcionari que va parlar de possible fusió de nucli a una de les primeres conferències de premsa. A la següent conferència ell no hi era, perquè li havien traslladat a una altra feina... Dos mesos desprès, el 13 de maig, TEPCO va admetre que la fusió de nucli va ocórrer només 15 hores després del terratrèmol...

Des de l'inici del terratrèmol, va funcionar dia i nit el Sistema per a la predicció de la dosi d’emergència d'informació ambiental, anomenat SPEEDI (System for Prediction of Environmental Emergency Dose Information), que donava informació precisa sobre com es propagava la contaminació. No obstant això, el govern no la utilitzava ni la posava a disposició de la població. No va ser fins al mes de maig que la va alliberar del tot. (Excepte una petita part que va ser alliberada el 23 de març.)

La manca d’aquesta informació va provocar que moltes persones fugissin des de la zona menys contaminada a la zona més contaminada. Durant alguns mesos els nens i nenes van ser obligats a anar, transportats en autocars, a escoles que estaven molt més contaminades que les seves originals...

El govern diu ara que va ser per evitar que la gent caigués en el pànic. Però és clar que el que va caure en el pànic va ser el mateix govern. Fins aleshores podrien dir que el que passava era pel mal funcionament del govern, tot i que era imperdonable...

Per a qui treballava el govern?

El dia 19 d’abril el Ministeri d’Educació va informar a les escoles de la prefectura de Fukushima que havia decidit que el llindar de contaminació màxim per mantenir oberts els col•legis, seria de 20 mil•lisieverts/any (mSv/any); això vol dir, segons el seu propi càlcul, uns 3,8 microsievert/hora (microSv/h). Evidentment, es tracta d'un llindar massa alt, sobretot per als nens. Va ser a partir d’aleshores que jo, personalment, vaig començar a desconfiar del govern japonès...

Més informació en anglés:

http://e-shift.org/?page_id=230
http://www.foejapan.org/en/news/110516.html
http://www.foejapan.org/en/news/110517.html


CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAICHI - FUKUSHIMA

TESTIMONI DIRECTE 1 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 1 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 2 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 2 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 3 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 3 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 4 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 4 (castellano)


DIRECT TESTIMONY 1 (english)

ANAR A VIDEOS - IR A VIDEOS - GO TO VIDEO
TORNAR A INICI PÀGINA
fks1
Estas breves notas, enviadas desde Japón por una persona que tiene una amiga íntima que aún vive en la prefectura de Fukushima, y que ha mantenido una intensa comunicaciçon desde el dia del accidente, tienen el valor personal del testigo directo. En ellas hay pocos datos numéricos y muchos datos humanos. Tomadlas como lo que son: muestras de las consecuencias reales que provoca una catástrofe de esta magnitud.

Nucleares en Japón.

En Japón hay 54 reactores nucleares en 17 centrales, que suministraban casi el 30% del consumo de electricidad del país. Ahora sólo 6 de los 54 están en operación. Existe una normativa de funcionamiento que dice que cada reactor se debe parar para realizar una inspección periódica cada 13 meses, y que se necesita un acuerdo por parte del alcalde del municipio donde está ubicado para que vuelva a empezar a funcionar. Sólo por eso, "esperamos" que hasta finales de abril no volverán a funcionar los 54 reactores.

Antes de Fukushima, Japón era un país pro-nuclear. Había algunas personas que advertían del peligro que ello suponía, pero lamentablemente poca gente los escuchaba (yo era una de estas). Ahora hay mucha gente que se han dado cuenta de la realidad, pero el sector de industria no cede. Es por ello que la situación caótica y trágica en Japón continua.

Existen tres sectores, la industria eléctrica, el gobierno y los medios de comunicación de masas, además de algunos académicos patrocinados, a los que ahora se les llama el "Pueblo nuclear", por lo cerrados que son. Ellos intentan que el accidente aparezca como lo más pequeño posible. Como consecuencia, aún hay mucha gente: niños, niñas, bebés e incluso mujeres embarazadas, que siguen viviendo en la zona altamente contaminada (Hay 1.985.024 personas que aún vivían en la prefectura de Fukushima, que tiene 13.782 km2, el 1 de diciembre de 2011. Más de 60.000 personas fueron evacuadas de la prefectura, y más de 90.000 se han desplazado dentro de ella. Mi amiga es una de las del segundo grupo ..)

La evacuación caótica

Al principio, el gobierno japonés dio la orden de evacuación a la gente que vivía en un radio de 20km de la central, y recomendó evacuación "voluntaria" en un radio de 30km, diciendo que si no lo hacían, que las personas se quedaran dentro de casa; mientras tanto muchos gobiernos extranjeros daban a su gente la orden de que huyeran en un radio de 80km. Y muchos de los periodistas de empresas japoneses se alejaron a más de 50km, la distancia que les permitían las regulaciones de sus empresas. Desde aquella distancia informaban a la gente que se quedaba del mensaje del gobierno: <Todo está controlado.>

A algunos periodistas concienciados, que lo quisieron explicar, las empresas los trasladaron a otra sección informativa en que no se tratase del accidente. Hubo un funcionario que habló de posible fusión de núcleo en una de las primeras conferencias de prensa. En la siguiente conferencia ya no estaba, porque le habían trasladado a otro trabajo ... Dos meses después, el 13 de mayo, TEPCO admitió que la fusión de núcleo ocurrió sólo 15 horas después del terremoto ...

Desde el inicio del terremoto, funcionó día y noche el Sistema para la predicción de la  dosis de emergencia de información ambiental, llamado SPEED (System for Prediction of Environmental Emergency Dose Information), que daba información precisa sobre cómo se propagaba la contaminación. Sin embargo, el gobierno no la utilizaba ni la ponía a disposición de la población. No fue hasta el mes de mayo que la liberó totalmente (Salvo una pequeña parte que se liberó el 23 de marzo.)

La falta de esta información provocó que muchas personas huyeran desde la zona menos contaminada en la zona más contaminada. Durante algunos meses los niños y niñas fueron obligados a ir, transportados en autocares, a escuelas que estaban mucho más contaminadas que las suyas originales …

El gobierno dice ahora que fue para evitar que la gente cayera en el pánico. Pero resulta evidente que el que cayó en el pánico fue el propio gobierno. Hasta entonces se podrían decir que lo que pasaba era por el mal funcionamiento por parte del gobierno, aunque era imperdonable ...

¿Para quién trabajaba el gobierno?

El día 19 de abril el Ministerio de Educación informó a las escuelas de la prefectura de Fukushima que había decidido que el umbral de contaminación máximo para mantener abiertos los colegios, sería de 20 milisieverts / año (mSv / año ), lo que significa, según su propio cálculo, unos 3,8 microsievert / hora (microSv / h). Evidentemente, se trata de un umbral demasiado alto, sobre todo para los niños. Fue a partir de entonces cuando yo, personalmente, empecé a desconfiar del gobierno japonés ...

Más información en inglés:

http://e-shift.org/?page_id=230
http://www.foejapan.org/en/news/110516.html
http://www.foejapan.org/en/news/110517.html


CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAICHI - FUKUSHIMA

TESTIMONI DIRECTE 1 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 1 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 2 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 2 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 3 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 3 (castellano)

TESTIMONI DIRECTE 4 (català) - TESTIMONIO DIRECTO 4 (castellano)


ANAR A VIDEOS - IR A VIDEOS - GO TO VIDEO
TORNAR A INICI PÀGINA
fks1
These brief notes from Japan by a person who has a close friend who still lives in Fukushima Prefecture, and has maintained an intense comunicaciçon from the date of the accident, have the personal courage of the witness. They are few figures and many human data. Take them for what they are: samples of the real consequences resulting in a catastrophe of this magnitude.

Nuclear power plants in Japan

In Japan there are 54 nuclear reactors in 17 power plants, which supplied more or less 30% of all electricity consumption in the country.  Now only 6 of the 54 are working.  In Japan nuclear reactors must be halted for a periodic inspection every 13 months and there is an agreement that an approval by the local government is needed to re-start the reactor.  Only for this motive, we "hope" that all the 54 reactors will stop operating before the end of April.

Before FUKUSHIMA, Japan was pro-nuclear country.  There were some bright specialists who were warning of the danger, but regrettably few people listened to them (I was one of those, and I do regret it very much).  Now many people have sincerely realized the danger and want to stop the power plants, but the industry sector is so stubborn that they want to keep on. That is why the situation in Japan stays chaotic and even tragic.

Those three sectors; electric industry, government and mass media, and also some sponsored professionals now are called "nuclear village" for so close- minded as they are.  They try the accident to look as small as possible.  As a result, many people including children, babies and pregnant women are still living in highly contaminated area. (There are 1,985,024 people still living in Fukushima prefecture of 13,782 km2 on December 1, 2011.  There are more than 60,000 people evacuated out of Fukushima Prefecture and more than 90,000 have moved within the prefecture. My friend is one of the latter.)

Chaotic evacuation

In the beginning the Japanese government gave an order for the people living within 20 km zone to evacuate and recommended "voluntary" evacuation to those who living in 30 km zone, or to remain within the house, while many foreign governments gave an order for their people to flee from 80 km zone.  Most of Japanese reporters didn’t go into 50 km zone, as their company regulations did not permit them. They were broadcasting the government message, “everything is under control” to the people who were left in the remains from the earthquake.

Some conscientious journalists wanted to reveal this fact but they were replaced the position by the company. There was an official who spoke about possible meltdown in one of the first press conferences. At the next conference he was not there, because he had been moved for another task...  After two months, on May 13, TEPCO admitted that the meltdown did occur only 15 hours after the earthquake...

From the moment of the earthquake, SPEED (System for Prediction of Environmental Emergency Dose Information) was working nights and days, giving accurate information on how the contamination was spreading.  Japanese government, however, did not use it for their evacuation plan. It took more than two months to be released for public.

Lack of the information caused that a lot of people fleeing from the less contaminated zone into much more contaminated area.  During several months a lot of children were obliged to go to more contaminated schools than their own by buses...

The government says it was to prevent people from running in panic.  But there’s no doubt that it was not the people but the government who ran in panic. Still, you may be able to say that it was because of malfunctioning of the government, although it cannot be forgiven...

For whom the government works?

On 19 April the Ministry of Education informed the schools in Fukushima of criteria for their openings, which was 20 mSv / year, and according to their calculation, 3.8 microSv / hour, obviously too high for any children.  It was when I began watching Japanese government with distrust...

TORNAR A INICI PÀGINA