CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAICHI - 
TESTIMONI
DIRECTE 1 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
1 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 2 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
2 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 3 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
3 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 4 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
4 (castellano)
DIRECT TESTIMONY 1 (english)
ANAR A VIDEOS - IR A VIDEOS - GO TO VIDEO |
 |
| Aquestes
breus notes, enviades des del Japó per una persona que té
una amiga íntima que encara viu a la prefectura de Fukushima, i
que ha mantingut una intensa comunicació amb ella des del dia de
l’accident, tenen el valor personal del testimoni directe. En elles hi
ha poques dades numèriques i moltes dades humanes. Preneu-les
com el que són: mostres de les conseqüències reals
que provoca una catàstrofe d’aquesta magnitud. |
Nuclears a
Japó
A Japó hi ha 54 reactors nuclears a 17 centrals, que
subministraven gairebé el 30 % del consum d’electricitat del
país. Ara només 6 dels 54 estàn en
operació. Hi ha una normativa de funcionamient que diu que cada
reactor s’ha de parar per fer inspecció periòdica cada 13
mesos, i que es necessita un acord per part del alcalde del municipi a
on està ubicat per a que en torni a començar a
funcionar. Només per això, “esperem” que fins als
finals d’abril no tornaran a funcionar els 54 reactors.
Abans de FUKUSHIMA,
Japó era un país pro-nuclear. Hi havien algunes persones
que advertien del perill que això suposava, però
lamentablement poca gent els escoltaven (jo era una de aquestes). Ara
hi ha molta gent que se n’han adonat de la realitat, però el
sector de la indústria no cedeix. És per això que
la situació caòtica i tràgica a Japó
continua.
Existeixen tres sectors;
la indústria elèctrica, el govern i els mitjans de
comunicació de masses, a més a més d'alguns
acadèmics patrocinats, que ara són anomenats el “Poble
nuclear”, pels tancats que són. Ells intenten que l’accident
aparegui com el més petit possible. Com a
conseqüència, encara hi ha molta gent: nens, nenes,
bebès i fins i tot dones embarassades, que continuen vivint a la
zona altament contaminada (Hi ha 1.985.024 persones que encara vivien a
la prefectura de Fukushima, que té 13.782 km2, l'1 de desembre
de 2011. Més de 60.000 persones van ser evacuades de la
prefectura, i més de 90.000 s'han desplaçat dins d'ella.
La meva amiga és una de les del segon grup..)
L’evacuació
caòtica
Al principi, el govern japonès va donar l’ordre
d’evacuació a la gent que vivia a un radi de 20km de la
central, i va recomanar evacuació “voluntària” en
un radi de 30km, dient que si no ho feien, que les persones es
quedessin dintre de casa; mentrestant molts governs estrangers donaven
a la seva gent l'ordre de que fugís en un radi de 80km. I molts
dels periodistes d’empreses japonesos es van allunyar més de
50km, la distancia que els permetien les regulacions de les seves
empreses. Des d'aquella distància informaven a la gent que s'hi
quedava del missatge del govern: <Tot està controlat.>
A alguns periodistes conscienciats, que ho van voler explicar, les
empreses els van traslladar a l’altra secció informativa en que
no es tractés de l’accident. Hi va haver un funcionari que
va parlar de possible fusió de nucli a una de les primeres
conferències de premsa. A la següent conferència ell
no hi era, perquè li havien traslladat a una altra feina... Dos
mesos desprès, el 13 de maig, TEPCO va admetre que la
fusió de nucli va ocórrer només 15 hores
després del terratrèmol...
Des de l'inici del terratrèmol, va funcionar dia i nit el
Sistema per a la predicció de la dosi d’emergència
d'informació ambiental, anomenat SPEEDI (System for Prediction
of Environmental Emergency Dose Information), que donava
informació precisa sobre com es propagava la
contaminació. No obstant això, el govern no la utilitzava
ni la posava a disposició de la població. No va ser fins
al mes de maig que la va alliberar del tot. (Excepte una petita part
que va ser alliberada el 23 de març.)
La manca d’aquesta
informació va provocar que moltes persones fugissin des de la
zona menys contaminada a la zona més contaminada. Durant alguns
mesos els nens i nenes van ser obligats a anar, transportats en
autocars, a escoles que estaven molt més contaminades que les
seves originals...
El govern diu ara que va
ser per evitar que la gent caigués en el pànic.
Però és clar que el que va caure en el pànic va
ser el mateix govern. Fins aleshores podrien dir que el que passava era
pel mal funcionament del govern, tot i que era imperdonable...
Per a qui treballava el govern?
El dia 19 d’abril el Ministeri d’Educació va informar a les
escoles de la prefectura de Fukushima que havia decidit que el llindar
de contaminació màxim per mantenir oberts els col•legis,
seria de 20 mil•lisieverts/any (mSv/any); això vol dir, segons
el seu propi càlcul, uns 3,8 microsievert/hora (microSv/h).
Evidentment, es tracta d'un llindar massa alt, sobretot per als nens.
Va ser a partir d’aleshores que jo, personalment, vaig començar
a desconfiar del govern japonès...
Més informació en anglés:
http://e-shift.org/?page_id=230
http://www.foejapan.org/en/news/110516.html
http://www.foejapan.org/en/news/110517.html |
CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAICHI - 
TESTIMONI
DIRECTE 1 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
1 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 2 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
2 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 3 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
3 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 4 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
4 (castellano)
DIRECT TESTIMONY 1 (english)
ANAR A VIDEOS - IR A VIDEOS - GO TO VIDEO |
| TORNAR A INICI PÀGINA |
 |
| Estas breves notas,
enviadas desde Japón por una persona que tiene una amiga
íntima que aún vive en la prefectura de Fukushima, y que
ha mantenido una intensa comunicaciçon desde el dia del
accidente, tienen el valor personal del testigo directo. En ellas hay
pocos datos numéricos y muchos datos humanos. Tomadlas como lo
que son: muestras de las consecuencias reales que provoca una
catástrofe de esta magnitud. |
|
Nucleares en Japón.
En Japón hay 54 reactores nucleares en 17 centrales, que
suministraban casi el 30% del consumo de electricidad del país.
Ahora sólo 6 de los 54 están en operación. Existe
una normativa de funcionamiento que dice que cada reactor se debe parar
para realizar una inspección periódica cada 13 meses, y
que se necesita un acuerdo por parte del alcalde del municipio donde
está ubicado para que vuelva a empezar a funcionar. Sólo
por eso, "esperamos" que hasta finales de abril no volverán a
funcionar los 54 reactores.
Antes de Fukushima, Japón era un país pro-nuclear.
Había algunas personas que advertían del peligro que ello
suponía, pero lamentablemente poca gente los escuchaba (yo era
una de estas). Ahora hay mucha gente que se han dado cuenta de la
realidad, pero el sector de industria no cede. Es por ello que la
situación caótica y trágica en Japón
continua.
Existen tres sectores, la industria eléctrica, el gobierno y los
medios de comunicación de masas, además de algunos
académicos patrocinados, a los que ahora se les llama el "Pueblo
nuclear", por lo cerrados que son. Ellos intentan que el accidente
aparezca como lo más pequeño posible. Como consecuencia,
aún hay mucha gente: niños, niñas, bebés e
incluso mujeres embarazadas, que siguen viviendo en la zona altamente
contaminada (Hay 1.985.024 personas que aún vivían en la
prefectura de Fukushima, que tiene 13.782 km2, el 1 de diciembre de
2011. Más de 60.000 personas fueron evacuadas de la prefectura,
y más de 90.000 se han desplazado dentro de ella. Mi amiga es
una de las del segundo grupo ..)
La evacuación caótica
Al principio, el gobierno japonés dio la orden de
evacuación a la gente que vivía en un radio de 20km de la
central, y recomendó evacuación "voluntaria" en un radio
de 30km, diciendo que si no lo hacían, que las personas se
quedaran dentro de casa; mientras tanto muchos gobiernos extranjeros
daban a su gente la orden de que huyeran en un radio de 80km. Y muchos
de los periodistas de empresas japoneses se alejaron a más de
50km, la distancia que les permitían las regulaciones de sus
empresas. Desde aquella distancia informaban a la gente que se quedaba
del mensaje del gobierno: <Todo está controlado.>
A algunos periodistas concienciados, que lo quisieron explicar, las
empresas los trasladaron a otra sección informativa en que no se
tratase del accidente. Hubo un funcionario que habló de posible
fusión de núcleo en una de las primeras conferencias de
prensa. En la siguiente conferencia ya no estaba, porque le
habían trasladado a otro trabajo ... Dos meses después,
el 13 de mayo, TEPCO admitió que la fusión de
núcleo ocurrió sólo 15 horas después del
terremoto ...
Desde el inicio del terremoto, funcionó día y noche el
Sistema para la predicción de la dosis de emergencia de
información ambiental, llamado SPEED (System for Prediction of
Environmental Emergency Dose Information), que daba información
precisa sobre cómo se propagaba la contaminación. Sin
embargo, el gobierno no la utilizaba ni la ponía a
disposición de la población. No fue hasta el mes de mayo
que la liberó totalmente (Salvo una pequeña parte que se
liberó el 23 de marzo.)
La falta de esta información provocó que muchas personas
huyeran desde la zona menos contaminada en la zona más
contaminada. Durante algunos meses los niños y niñas
fueron obligados a ir, transportados en autocares, a escuelas que
estaban mucho más contaminadas que las suyas originales …
El gobierno dice ahora que fue para evitar que la gente cayera en el
pánico. Pero resulta evidente que el que cayó en el
pánico fue el propio gobierno. Hasta entonces se podrían
decir que lo que pasaba era por el mal funcionamiento por parte del
gobierno, aunque era imperdonable ...
¿Para quién trabajaba el gobierno?
El día 19 de abril el Ministerio de Educación
informó a las escuelas de la prefectura de Fukushima que
había decidido que el umbral de contaminación
máximo para mantener abiertos los colegios, sería de 20
milisieverts / año (mSv / año ), lo que significa,
según su propio cálculo, unos 3,8 microsievert / hora
(microSv / h). Evidentemente, se trata de un umbral demasiado alto,
sobre todo para los niños. Fue a partir de entonces cuando yo,
personalmente, empecé a desconfiar del gobierno japonés
...
Más información en inglés:
http://e-shift.org/?page_id=230
http://www.foejapan.org/en/news/110516.html
http://www.foejapan.org/en/news/110517.html |
CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAICHI - 
TESTIMONI
DIRECTE 1 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
1 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 2 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
2 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 3 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
3 (castellano)
TESTIMONI
DIRECTE 4 (català) - TESTIMONIO DIRECTO
4 (castellano)
ANAR A VIDEOS - IR A VIDEOS - GO TO VIDEO |
| TORNAR A INICI PÀGINA |
 |
| These brief
notes from Japan by a person who has a close friend who still lives in
Fukushima Prefecture, and has maintained an intense
comunicaciçon from the date of the accident, have the personal
courage of the witness. They are few figures and many human data. Take
them for what they are: samples of the real consequences resulting in a
catastrophe of this magnitude. |
|
Nuclear power plants in Japan
In Japan there are 54 nuclear reactors in
17 power plants, which supplied more or less 30% of all electricity
consumption in the country. Now only 6 of the 54 are
working. In Japan nuclear reactors must be halted for a periodic
inspection every 13 months and there is an agreement that an approval
by the local government is needed to re-start the reactor. Only
for this motive, we "hope" that all the 54 reactors will stop operating
before the end of April.
Before FUKUSHIMA, Japan was pro-nuclear
country. There were some bright specialists who were warning of
the danger, but regrettably few people listened to them (I was one of
those, and I do regret it very much). Now many people have
sincerely realized the danger and want to stop the power plants, but
the industry sector is so stubborn that they want to keep on. That is
why the situation in Japan stays chaotic and even tragic.
Those three sectors; electric industry,
government and mass media, and also some sponsored professionals now
are called "nuclear village" for so close- minded as they are.
They try the accident to look as small as possible. As a result,
many people including children, babies and pregnant women are still
living in highly contaminated area. (There are 1,985,024 people still
living in Fukushima prefecture of 13,782 km2 on December 1, 2011.
There are more than 60,000 people evacuated out of Fukushima Prefecture
and more than 90,000 have moved within the prefecture. My friend is one
of the latter.)
Chaotic evacuation
In the beginning the Japanese government
gave an order for the people living within 20 km zone to evacuate and
recommended "voluntary" evacuation to those who living in 30 km zone,
or to remain within the house, while many foreign governments gave an
order for their people to flee from 80 km zone. Most of Japanese
reporters didn’t go into 50 km zone, as their company regulations did
not permit them. They were broadcasting the government message,
“everything is under control” to the people who were left in the
remains from the earthquake.
Some conscientious journalists wanted to
reveal this fact but they were replaced the position by the company.
There was an official who spoke about possible meltdown in one of the
first press conferences. At the next conference he was not there,
because he had been moved for another task... After two months,
on May 13, TEPCO admitted that the meltdown did occur only 15 hours
after the earthquake...
From the moment of the earthquake, SPEED
(System for Prediction of Environmental Emergency Dose Information) was
working nights and days, giving accurate information on how the
contamination was spreading. Japanese government, however, did
not use it for their evacuation plan. It took more than two months to
be released for public.
Lack of the information caused that a lot
of people fleeing from the less contaminated zone into much more
contaminated area. During several months a lot of children were
obliged to go to more contaminated schools than their own by buses...
The government says it was to prevent
people from running in panic. But there’s no doubt that it was
not the people but the government who ran in panic. Still, you may be
able to say that it was because of malfunctioning of the government,
although it cannot be forgiven...
For whom the government works?
On 19 April the Ministry of Education
informed the schools in Fukushima of criteria for their openings, which
was 20 mSv / year, and according to their calculation, 3.8 microSv /
hour, obviously too high for any children. It was when I began
watching Japanese government with distrust... |
| TORNAR A INICI PÀGINA |
|